Amb les peculiaritats garrotxines i empordaneses (els límits d’ambdues comarques són gairebé inapreciables), aflora un poble, l’últim de la Garrotxa, silenciós, xamós embolcallat per l’alegra, que malgrat l’èxode del jovent atret per la feina a ciutat o els estius, apareix esponerós, amb un cromatisme encisador.
Maià de Montcal, poble garrotxí, situat a 241 m d’altitud i al peu de la muntanya del Montcal (546 m), al límit amb l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany, es troba al sud-oriental del massís de la Mare de Déu del Mont i a l’extrem oriental de la Garrotxa. El terme té una extensió de 18,33 km², limita amb els municipis de Beuda al nord i oest; Cabanelles i Crespià a l’est i al sud Sant Ferriol i Serinyà. El riu Fluvià que transcorre pel sud del terme, rep les aigües de les rieres de Maià, Bruguera, Pudosa i Segueró, les rieres de Maià i de Segueró aflueixen a aquest riu dins del terme de Dosquers, antic municipi que fou agregat a Maià l’any 1969. Els veïnats que integren el municipi, són Bruguers, les Jonqueres, les Carreres, Llorenç, Pla de Baix, Pla de Dalt i a més de l’antic poble de Dosquers, que comprèn Dosquers- Nucli, Riera, Usall i Vila-rodona.
El poblament de Maià es troba en el nucli urbà de Maià, el nucli urbà de Dosquers i els disseminats de Jonqueres, Llorenç, Pla de Baix, les Carreres, la Riera, Usall i Vila-rodona, compta amb un gran nombre de masies. Malgrat que l’èxode del jovent les cases i masies són gairebé totes habitades, si res més no, algunes habilitades com a segona residència.
L’economia es basa en la tasca primordial del poble és la ramaderia i l’agricultura, els conreus principals són els cereals i el blat de moro, llegums, hortalisses, vinya i oliveres, si bé aquests últims han anat minvant. El bosc també proporcionava feina als llenyataires. Hi havia tres molins fariners i dos forns de guix. La indústria és escassa.
L’any 1993, d’impuls ecologista del matrimoni Grau de Can Garriga – es dedica a la producció de llet ecològica – ha tingut ressò en el món rural i ha repercutit a Maià.
L’oferta turística de Maià és modesta en el context de la comarca. Tot i això hi ha un nombre important d’allotjaments en cases de turisme rural i un càmping.
Maià de Montcal gaudeix d’unes bones comunicacions en trobar-se a la cruïlla entre tres comarques: Alt Empordà, Pla de l’Estany i la Garrotxa.
El nom de Maià d’etimologia incerta, Manuel de Bofarull fa constar en el segle X surt documentat “villa Maliano”, “Malianus” i “Malano” que pot venir del nom personal llatí Malianus o Medinaus, derivat de Medius, o bé de Maianu, que deriva de Maius.
Pel que respecta al “Montcal”, mot format per “mont” i “cal” (“pelat” sense vegetació), però també podria derivar de la manca de plantes a les nombroses guixeres que abunden al sector.